El consell de ministres va aprovar aquest dimecres el projecte de llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, que aquest dijous ha estat presentat al sector. Durant la presentació, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha posat en relleu que aquest text és “un pas decidit en el canvi de model energètic” per aconseguir que el Principat sigui “menys dependent” des del punt de vista energètic de l’exterior i que, a més, cada vegada sigui “més sostenible”. Aquest projecte de llei descansa sobre quatre pilars: el creixement econòmic, la informació i la protecció de l’usuari, la sostenibilitat ambiental i la sobirania. Per aconseguir les fites que s’han fixat tant per al 2030 com per al 2050, com per exemple que s’arribi a produir al país la meitat del consum d’energia elèctrica, s’han detallat una sèrie de mesures que afecten diferents àmbits com la mobilitat o la construcció. D’aquesta manera, es fomentarà l’autoconsum, es fixa que les empreses de més de cent treballadors hagin d’elaborar un pla de mobilitat, que els edificis de nova planta a partir del 2020 hagin de complir uns requisits de consum gairebé nul o que per poder procedir a tallar la llum a una persona que es trobi en risc de vulnerabilitat caldrà un informe d’Afers Socials, entre d’altres accions concretes.

Les diferents mesures, tal com es recull al text, hauran de tenir en compte els principis de sostenibilitat, millor tècnica disponible, la participació pública i el rol exemplar de l’administració. També s’hauran de fomentar en base a una jerarquia que contempla en primer lloc l’estalvi energètic, l’ús d’energies eficients i, com a últim recurs, l’ús d’energia alta en carboni. Els objectius que es volen assolir són reduir les emissions anuals no absorbides de gasos d’efecte hivernacle, la intensitat energètica, augmentar la producció nacional, fomentar les energies de fonts d’origen renovable, incrementar el percentatge de vehicles elèctrics i reduir les emissions derivades del  transport intern.

Passant a les accions concretes, cal destacar, pel que fa a l’autoconsum, que fins ara les plaques d’energia solar fotovoltaica només es podien instal·lar en edificis i els propietaris tenien l’obligació d’injectar aquesta energia de manera obligatòria a la xarxa general. Ara es farà possible, tal com ha comentat Calvó, que consumeixin aquesta energia i que l’excedent pugui ser traspassat a la xarxa a través d’una tarifa pública. Altres accions, per exemple, posen sobre la taula que s’avaluï el potencial energètic de l’aprofitament de la biomassa forestal per cobrir les necessitats dels edificis comunals. També es permetrà a les comunitats de propietaris i als propietaris individuals la cogeneració i s'obre la possibilitat que es pugui prohibir, localment, l’ús de determinades fonts d’energia quan puguin afectar la salut de les persones o el medi. A més, es fixa que els serveis afins que es puguin derivar de la llei estiguin subjectes a tarifes públiques unificades, com per exemple s’ha fet amb els carregadors per als vehicles elèctrics. A més, es facilitarà la producció d’energia elèctrica d’origen renovable per a potencies fins a 500 kW, així com la distribució i venda de calor útil. A més, les empreses de serveis energètics podran distribuir i vendre calor a partir d’energies renovables o baixes en carboni, amb calderes o cogeneracions.

Pel que fa a la mobilitat, s’estableixen diferents mesures. Així, caldrà impulsar una estratègia nacional i plans de mobilitat parroquials i es determina que les empreses que tinguin més de cent treballadors hauran de redactar plans de mobilitat sostenible. Les accions que hauran de recollir aquests plans, segons Calvó, es desenvoluparan per via reglamentària i aniran encaminades al fet que es faciliti al màxim la mobilitat sostenible dels treballadors, per exemple, amb eines com una intranet per fomentar que els empleats comparteixin cotxe. També es determina que hi hagi una targeta d’abonament única per al transport públic i que en la venda de vehicles s’hagi d’informar dels consums.

Quant a la construcció, a més de fixar que a partir del 2020 els edificis de nova planta hagin de ser dissenyats sota paràmetres de sostenibilitat, també es determina que les reformes que es facin en els antics hauran de complir criteris d’eficiència energètica. A més, es posarà en marxa una etiqueta energètica per a l’edificació, com la que tenen els electrodomèstics, i els venedors d’un bé immoble hauran d’informar el possible comprador sobre els criteris energètics que compleix.

Pel que fa al tall de la llum a persones en situació de vulnerabilitat, la ministra ha destacat que fins ara hi ha hagut sempre la col·laboració de les distribuïdores, però ara es dona cobertura legal al fet que no es pugui procedir a aquest tall fins que no hi hagi un informe d’Afers Socials.

A la presentació hi ha assistit una seixantena de persones entre representants dels comuns, FEDA, les distribuïdores elèctriques, del sector dels hidrocarburs, instal·ladors, arquitectes, enginyers i gestors de residus, entre d'altres.