La llei que regularà la creació de la Cort d'arbitratge del Principat d'Andorra (CAPA) es presentarà a tràmit durant el 2018. Així s'ha dit durant l'esmorzar-col·loqui que la Cambra de Comerç (CCIS) i el Col·legi d'advocats han organitzat aquest divendres, amb la participació d'experts internacionals. La creació d'una cort d'arbitratge és un projecte conjunt de la Cambra de Comerç i del Col·legi d'advocats i podrà ser una realitat un cop s'aprovi la llei que regularà el seu funcionament. Segons han explicat des del Col·legi d'advocats, el text està gairebé a punt. "L'esborrany està redactat. S'han fet unes modificacions i el Govern està darrere de la supervisió d'aquest text legislatiu, perquè haurà de ser l'impulsor qui haurà de promoure també la seva promulgació", detalla el vocal del col·legi Joan Monegal.

La cort, que es crearà amb l'objectiu de resoldre conflictes entre empreses, permetria evitar la judicialització i el fet que la dinàmica empresarial no es pot permetre suportar la durada de molts litigis davant els òrgans judicials. Pero l'arbitratge és una eina que es pot aplicar a altres tipus de conflictes. "Abarca molt, pot resoldre fins i tot conflictes amb herències, no has d'anar a la jurisdicció ordinària", assegura el vicepresident de la Cambra de Comerç, Jordi Daban. Andorra disposa d'una llei d'arbitratge des del 2014 i es va signar el conveni de Nova York de 1958, que reconeix la validesa dels laudes arbitrals internacionals dels països adherits, el que obre la porta al fet que es puguin celebrar arbitratges internacionals en territori del Principat. L'arbitratge consisteix en un sistema de resolució de controvèrsies mitjançant una tercera persona, un àrbitre imparcial que emet un aute, amb efectes jurídics; és a dir, d'obligat compliment, segons ha puntualitzat el doctor en Dret i secretari general del comitè espanyol de la Cambra de Comerç Internacional (CCI), Jordi Sellarés.

L'arbitratge és una opció diferent a la via ordinària de la justícia, i s'hi pot optar, sobretot, per temes civils i mercantils. Amb tot, depèn de la legislació de cada país, que pot permetre, fins i tot, mitjançant arbitratge, resoldre conflictes laborals o familiars. La legislació andorrana no estableix cap límit al respecte. Els desacords poden ser entre particulars, però també entre un privat i l'administració i interestatals.

Regular per llei la Cort d'arbitratge garanteix "la màxima independència" del tribunal i la dota de personalitat jurídica. Qui pot ser àrbitre es definirà per llei, però el que està clar és que se'n garantirà la "imparcialitat". La CAPA serà una eina molt útil per a la CCIS per solucionar controvèrsies entre empreses, ja que l'arbitratge és un procés més ràpid que la via judicial. Això sí, i a no ser que quedi establert en una clàusula, el laude emès per l'àrbitre va a missa i ja no es pot recórrer a la justícia.

Per posar en marxa la Cort d'arbitratge no farà falta un edifici, només un espai per gestionar els casos. Ara bé, el procés, és a dir, l'acte d'arbitratge, pot tenir lloc en qualsevol lloc. De fet, la CCI té la seu a París, però ha arbitrat casos en més de 60 països. Segons Sellarés, Andorra pot optar a ser un país marc per acollir tribunals d'arbitratge, ja que és un lloc neutral, compta amb la infraestructura i es dotarà en breu de garanties jurídiques.