La sessió extraordinària amb el punt únic del debat a la totalitat del projecte de llei del pressupost per a l’exercici del 2018, així com l’examen i votació de les esmenes a la totalitat, ha servit per posar sobre la taula que tota l'oposició en conjunt no comparteix el pressupost del Govern, però la majoria de DA ha permès tombar les tres esmenes a la totalitat (del PS, d'UL+CC i dels liberals). El ministre de Finances, Jordi Cinca, ha defensat la proposta al llarg del debat i també ha apuntat algunes novetats impositives. Primer de tot, Cinca ha apuntat que el projecte pressupostari del 2018 consolida el marc fiscal, ja que des de l'any passat s'està complint amb l'objectiu que els ingressos procedents dels impostos superin els 400 milions d'euros. El projecte preveu que durant l'any s'ingressin 425 milions d'euros gràcies a la recaptació, "sense haver d'augmentar els tipus impositius", ha explicat el ministre de Finances. Amb tot, Cinca ha advertit que, seguint la tendència dels països de l'entorn, l'impost sobre el tabac s'augmentarà si els veïns ho fan. També ha afegit que fa anys que no es toca l'impost especial als carburants, i encara que entén que és un producte que depèn de les fluctuacions del preu del petroli, també el revisaran per si es pot augmentar.

Els impostos al tabac i al carburant formen part dels impostos indirectes, dels quals el Govern preveu recaptar aquest any 292 milions d'euros, gairebé un 4% més que l'any passat. L'IGI no es tocarà, almenys en els pròxims anys, però el titular de Finances ha precisat que "hem de garantir que es compleixin amb les obligacions de liquidació". Gràcies a l'augment de visitants (vuit milions anuals) i del seu consum (restauració, hoteleria, compres, carburants, etcètera) l'IGI recaptat va a l'alça.

Pel que fa als impostos directes, la previsió de recaptació de l'any és de 74,4 milions d'euros. Amb tot, Cinca ha recordat que "tothom amb guanys ha de contribuir a l'erari públic" i, tot i que l'IRPF compleix amb aquesta premissa, no ho fa l'impost de societats i "sense dramatitzar, hem de corregir-ne les deficiències". Precisament aquest ha estat un dels punts més criticats per la minoria, que han retret a l'executiu que en uns moments en què el PIB ha augmentat la recaptació dels impostos de societat hagi disminuït. El ministre ha explicat que, amb les deduccions establertes a l'impost de societats, s'han donat molts casos en què empreses amb beneficis no han tributat res i, per això, "reavaluarem les deduccions, ja que són conjunturals, i limitarem l'efecte de les deduccions sobre la quota de liquidació de l'impost perquè no surti zero a pagar quan hi ha beneficis". Així, segons Cinca, s'evitarà aquest "efecte pervers i injust".

Malgrat aquestes explicacions, el conseller del PS, Pere López, ha criticat que "el Govern només treballa per alguns i amb clientelisme" i també ha apuntat que el projecte de llei "té moltes dades però cap tipus d'orientació política clara". Cinca li ha retret "el to acusador i agre, que no facilita el debat" que utilitza, i li ha recordat que "sempre ens diu que anem en contra de la ciutadania, afirmació que és injusta i desafortunada". Per la seva part, el conseller d'UL+CC Carles Naudi ha reiterat la seva preocupació per saber com s'afrontarà el pagament del deute i del dèficit, i ha preguntat com s'augmentaran els ingressos. El parlamentari ha manifestat de nou els seus dubtes per saber si creixerà la pressió fiscal, i com s'ho farà el Govern per reduir el dèficit de l'Estat i la despesa. "Nosaltres defensem una economia productiva, generar valor, fer números... No fem un desgavell que no podrem pagar", ha advertit. Naudi també ha volgut fer notar que si el turisme creix no ha estat pels mèrits del Govern, sinó perquè l'economia dels països veïns és més favorable i, per tant, venen més visitants perquè tenen més diners. En resposta a aquestes inquietuds, Cinca ha aclarit que la intenció de l'executiu és no augmentar la pressió fiscal.

El titular de Finances també s'ha referit a la millora del salari mínim, que s'augmenta un 1,5% cada any fins superar el 50% del salari mitjà. El compromís de la legislatura era acabar-la havent augmentat el salari mínim almenys un 6%, a raó d'un 1,5% anual. Fins el 2016, l'augment de l'1,5% ha estat superior a l'IPC anual; el 2017, però, el Govern ha decidit augmentar el percentatge fins a l'IPC (2,6%). Cinca ha matisat que "augmentar el salari mínim és una competència exclusiva de l'executiu". Continuant el fil de l'IPC, Cinca ha admès que el càlcul que es va fer s'ha quedat molt curt i ara s'hauran de fer esforços per ajustar la despesa corrent i poder augmentar els salaris de tot el personal de la Funció Pública segons l'IPC corresponent (2,6%).

Precisament aquest fort augment d'aquest índex ha estat motiu de preocupació per part dels liberals. El president del grup liberal, Jordi Gallardo, ha insistit que el Govern actual ha estat capaç de generar molts ingressos però no ha aconseguit reduir amb el mateix marge el dèficit. En aquest sentit, ha apuntat que l'executiu s'hauria de preocupar més de la microgestió per reduir les despeses, sobretot les administratives que, segons els libreals, s'han augmentat en aquest pressupost. Sobre la despesa pressupostària, prevista en 450 milions d'euros, Cinca ha insistit que "no hi ha marge de maniobra" i que no és una xifra exagerada, ja que, de fet, està per sota d'altres microestats.

Sobre la reforma del marc pressupostari i la regla d'or que vol promoure el Govern, Cinca s'ha mostrat obert a parlar-ho amb tots els grups, però ha matisat que en cap cas es vol augmentar el llindar d'endeutament, sinó que es volen corregir disfuncions. Un guant que la resta de partits de la minoria ha recollit, però amb matisos. Carles Naudi ha acceptat revisar els límits que imposa la regla d'or, però "no amb l'objectiu que el Govern pugui gastar més". Per la seva banda, Gallardo ha apuntat que, abans d'entrar al debat, l'executiu "ha de fer una contenció i una revisió de la despesa i parlar de quins esforços està disposat a fer".

Un altre dels temes en què el ministre de Finances ha insistit més ha estat la justificació del repartiment de dividends de les societats públiques FEDA i Andorra Telecom, perquè així li ho ha demanat l'oposició en el torn de rèpliques. Cinca ha admès que el principi fonamental de les parapúbliques és obtenir "el millor rendiment possible" ja que, com més beneficis obtinguin, més se'n beneficia l'Estat i, per tant, la població. Cinca ha explicat que en cap cas es descapitalitzen les societats i ho ha demostrat amb xifres: els fons propis d'Andorra Telecom van ser el 2007 de 192 milions d'euros, el 2012 de 279 milions d'euros, i la previsió del 2017 és de 348 milions d'euros; els de FEDA, el 2007 van ser de 97 milions d'euros, el 2012, 125 milions d'euros, i la previsió del 2017 és de 157 milions d'euros. Per això, Cinca ha considerat que les dues societats tenen recursos per ser competitives i afrontar els seus plans estratègics els propers vint anys. En vista de les dades positives, López ha criticat que s'hagin augmentat les tarifes d'Andorra Telecom i ha defensat que el seu model passaria per una rebaixa.

L'oposició, sobretot el grup liberal, ha criticat durament les noves places de contractació previstes en el pressupost que, segons els càlculs liberals, serien més de 30. Cinca ha defensat les noves contractacions, ja que ha garantit que són indispensables per desenvolupar noves tasques dels ministeris. Per exemple, el ministre ha explicat que "falten perfils nous, especialitzats, per afrontar els compromisos de la presència d'Andorra al món, i per preparar la Cimera Iberoamericana del 2020". També es contractaran nous policies i agents penitenciaris. En tot cas, el ministre ha precisat que davant la comissió legislativa de Finances i Pressupost en podrà donar tots els detalls.

Per la seva banda, i a causa del poc temps d'intervenció, el conseller d'SDP, Víctor Naudi, i la consellera independent, Sílvia Bonet, s'han afegit a les crítiques dels altres grups de l'oposició. Bonet ha recriminat a l'executiu que amb el pressupost "s'estan adquirint compromisos de futur innecessaris", als quals els futurs executius hi hauran de respondre, sobretot pensant en les noves contractacions. Per la seva banda, Naudi ha criticat que s'hagi disminuït la recaptació de l'impost de societats mentre que el PIB ha augmentat, i ha acusat DA de no buscar el consens i el pacte de tothom sinó que "encenen el foc de la conflictivitat".