Les calderes de biomassa aporten estalvis econòmics importants i cada cop més són l'aposta de moltes comunitats de propietaris a Andorra que decideixen substituir els seus vells sistemes centralitzats per rebaixar la factura. Aconsegueixen, segons alguns presidents de comunitat consultats, estalvis d'un 40% en relació al gasoil. Si fan servir termostats i repartidors de costos, l'estalvi pot arribar fins el 60%, com és el cas d'un edifici de l'avinguda Meritxell, els promotors dels qual han apostat decididament per la sostenibilitat. A més, el cost de la inversió ha baixat els darrers anys, de manera que és només un 5% o un 10% més car que instal·lar gasoil quan havia arribat a ser de fins un 40%. El que no ha variat és l'espai que necessiten aquests equips i que fan impossible la seva instal·lació en alguns edificis o fins i tot en altres llocs. Sovint, també cal fer treballs de llarga durada.
En el cas de l'escola francesa de Sant Julià de Lòria, es va col·locar una caldera de biomassa i plaques solar tèrmiques. El projecte es va fer en dues fases. Va caldre dur a terme treballs d'obra civil i d'enderroc per poder ubicar-hi la nova caldera. N'hi ha al mercat dissenyades només per cremar pèl·lets (biocombustible sòlid que s'obté a partir de restes agrícoles, forestals i conreus energètics). N'hi ha d'altres que també admeten pinyols d'oliva, un 30% més barats que els pèl·lets. A l'empresa Bioclima d'Ordino, per exemple, disposen de calderes mixtes de biomassa que cremen pèl·lets i pinyols d'oliva. També s'utilitzen closques d'ametlla.
El pinyol d’oliva net i sense restes de pell és un combustible excel·lent per a calderes de biomassa. Aquest té un poder calorífic aproximat al pèl·let, tot i que dependrà de la necessitat i l'eficiència de cada caldera. És un biocombustible molt eficient i de fàcil subministrament. Per una bona combustió, s’ha de tenir en compte que es tracti d’un pinyol net i sense la pell de l’oliva, ja que també pot reduir la vida de la caldera. Pel que fa a la closca d’ametlla o clafoll d’ametlla és un combustible sòlid. Té unes prestacions energètiques i ecològiques elevades i el seu poder calorífic és semblant al de l’estella. L'únic problema és que el seu preu de mercat és susceptible a variacions, a causa que és un producte lligat a la producció de l’any.
Un altre sistema per estalviar a l'hora d'escalfar-se és l'aerotèrmia, sistema de calefacció per bomba de calor que aprofita l'energia continguda en l'aire i la introdueix als habitatges, també necessita enèrgia elèctrica per funcionar (requereix estar endollat a la xarxa elèctrica), però consumeix tres o quatre vegades menys que un radiador elèctric. Proporciona de forma gratuïta el 80% de l'energia de calefacció i aigua calenta, per la qual cosa només s'ha de pagar el 20% que queda a través del rebut de la llum o, en el seu defecte, treient l'energia d'una altra font renovable com podria ser la fotovoltaica, sempre i quan hi hagi un marc legal apte per al consum.