Tot i que els tres representants sindicals membres de la comissió consultiva de la Funció Pública l'han rebutjat, el Govern ha aprovat el projecte de llei de reforma de la Funció Pública, un text que ja pot passar a tràmit parlamentari. Aquest dilluns, quatre dels tres membres de la comissió consultiva han format l'informe preceptiu sobre la llei, i aquest dimecres el consell de ministres ha donat el vistiplau al projecte legislatiu. La ministra de Funció Pública i Reforma de l'Administració, Eva Descarrega, ha especificat que "la comissió consultiva no és una taula de negociació sindical" i que hi havia "unes línies vermelles" que cap de les dues parts (representants de l'administració i dels sindicats de treballadors) no estaven disposades a traspassar. Finalment, amb quatre vots contra tres, ha prosperat la proposta de reforma de l'executiu.

Descarrega ha puntualitzat que s'han acceptat diverses propostes dels sindicats, però ha lamentat que aquests hagin volgut "obstaculitzar" el tràmit parlamentari de la llei. "Hi ha hagut diàleg, però alguns punts eren innegociables", ha conclòs. Els punts que per al Govern no admetien discussió han estat la jornada laboral de 40 hores setmanals, que els sindicats volien rebaixar a 35 hores, i el canvi de triennis a quinquennis. Descarrega ha defensat un model de funció pública "sostenible", i ha afegit que el personal de l'administració tindrà l'oportunitat de desenvolupar una carrera professional horitzontal (es desplegarà un reglament al respecte) i, a més, cobrar incentius. "Premiem el treball, el talent i la fidelitat, no només l'antiguitat", ha deixat clar. La ministra ha assegurat que no s'ha exercit cap pressió a cap membre de la comissió consultiva perquè firmés l'informe preceptiu (que prosperava amb els vots favorables de la majoria simple) i ha negat que la llei retalli els drets econòmics i laborals dels treballadors.

Precisament, entre les principals novetats, la reforma preveu, per primera vegada, la implantació del model de carrera horitzontal, d'un sistema d'incentius, ofereix noves oportunitats de mobilitat i estableix un pla de formació. El nou model de carrera professional permetrà satisfer les expectatives personals de progressió laboral dins de l'administració, i per ascendir de grau es tindrà en compte l’antiguitat, la formació i l'avaluació de l'acompliment.

Quant al sistema d’incentius, la reforma vol recompensar els treballadors de manera "més justa". D’una banda, hi haurà el complement de carrera consolidable, i el complement d’antiguitat, que passa dels triennis als quinquennis mantenint els mateixos imports per afavorir altres complements. Els sindicats acceptaven el canvi a quinquennis si el complement s'incrementava proporcionalment. El complement de productivitat biennal no consolidable es definirà amb una avaluació feta amb les aportacions de tot l’entorn del treballador (superiors, companys i subordinats) per garantir-ne la millor avaluació. En canvi, el complement de reconeixement de la funció directiva, que es cobra si s’ha ocupat el càrrec durant cinc anys o més, s’elimina, i només es percebrà un complement de responsabilitat mentre s’ocupa el càrrec.

La mobilitat dels treballadors serà entre administracions, és a dir, que també es podrà optar als comuns. Així, als edictes interns podran concursar per igual el personal dels comuns, de la justícia i de l’administració general. La mobilitat podrà ser voluntària o obligatòria, i en el cas que el funcionari no hi estigui d'acord, els sindicats podran participar al comitè tècnic d’organització i gestió per garantir la transparència de la decisió. Per a les persones que per motius de salut requereixin una adaptació o canvi del lloc de treball, se’ls garantirà el 75% del seu salari, a excepció dels accidents laborals que tindran garantit el 100%.

Amb la reforma de la llei, s’introdueix la figura del treballador públic de caràcter interí que es regirà per la Llei de la Funció Pública, substituint la figura actual de l'eventual, que es regeix pel Codi de Relacions Laborals i, per tant, tenen condicions diferents a la resta de treballadors.

Quant a la jornada i l’horari de treball, a més de la jornada de 40 hores, es preveu que a partir dels 61 anys els treballadors del cos general, i a partir dels 56 anys els dels cossos especials, podran reduir la seva jornada laboral, amb la corresponent reducció proporcional de la retribució. Els treballadors de l’administració hauran de mantenir l’exclusivitat, tot i que els que tinguin una jornada a temps parcial sí que ho podran compatibilitzar amb altres feines. Els sindicats demanaven la possibilitat d'allargar la jubilació fins als 70 anys, i Descarrega ha matisat que se'n parlarà amb el grup parlamentari demòcrata.

Després de l’aprovació del projecte de llei per part del consell de ministres, el text es trametrà al Consell General per al seu debat. A més, el ministeri de Funció Pública ha començat a treballar en l’elaboració i la modificació dels reglaments previstos a la llei, d'entrada amb el de la carrera professional.