L’espectacular entrada del bitcoin, la més coneguda de les monedes virtuals al Mercat de Futurs i Opcions de Chicago, l’ha posat no només en el món financer sinó que ha atret l’atenció de l’opinió publica, que ha vist com ha augmentat el seu valor. La pregunta que cal fer-se és si estem davant d’una bombolla o de la moneda del futur. Sembla clar que la tecnologia que sosté la criptomònada s’afiançarà, però que el preu del bitcoin baixarà. La seva cotització ha pujat un 600% en els últims dotze mesos i un 1.600 en dos anys. Supera els 13.000 dòlars i alguns economistes prediuen que aquest preu encara serà més alt.

Prediccions al marge, és obvi que el futur del bitcoin depèn del posicionament dels governs i, sobretot, de si toleraran un sistema anònim de pagament que puguin facilitar el crim, l’evasió i el blanqueig. Un altra cosa segura és que la criptomoneda tindrà competidors i s’haurà de veure quin segment de mercat ocupen.

El govern de la Xina, per exemple, estudia si prohibeix els intercanvis de bitcoin mentre que el del Japó el considera com una moneda de curs legal, en un país on l’efectiu té un pes importantíssim en les seves transaccions. Pel que fa als seus competidors, hi ha Ethereum, amb una capitalització en borsa de 28.000 milions de dòlars (per 72.000 de bitcoin). Després hi ha Ripple, una plataforma impulsada pel sector bancari per reduir el cost de les transaccions internacionals amb una capitalització borsària de 9.000 milions de dòlars. Tot i això és molt agosarat pensar que el bitcoin arribarà a curt o mig termini a substituir els diners que emeten els bancs centrals. Perquè una cosa són transaccions petites amb monedes virtuals i l’altra pagaments molt elevats i anònims. Perquè si el bitcoin perdés l’actual anonimat seria difícil justificar el seu preu actual. Els que paguen ara mateix aquestes quantitats estan pensant en que sempre hi haurà algun país que en permetrà l’ús i, per què no?, Corea del Nord.