Les criptomonedes estan centrant l’atenció del món de la tecnologia i de l’economia. Es tracta de monedes digitals, com el bitcoin, que prometen un ús lliure dels diners sense el control de governs, bancs i empreses. I per demostrar que és factible, el valor de mercat que representen arriba als 0,26 bilions d’euros.

Un bitcoin és una d’aquestes monedes virtuals que, encara que no es pot tenir a la butxaca, ara val el mateix que 17.000 dòlars junts. Nascuda el 2009 de la mà del pseudònim Satoshi Nakamoto, tenir un bitcoin actualment significa haver vist créixer el seu valor de canvi en un 1.500% des del seu naixement. Darrere del nom de Nakamoto no només hi ha incògnites, sinó que també està la creació de la tecnologia financera específica que sustenta aquesta exitosa moneda virtual, el 'blockchain', un tipus de llibre de comptabilitat que tenen tots els usuaris.

El bitcoin ja ha arribat a Andorra. A la botiga de música Marrugat Rapsòdia ja es pot pagar, des del 4 de desembre, amb aquesta criptomoneda i així ho indica un cartell a la porta. El seu propietari, Àlex Marrugat, ha explicat que la idea va sorgir perquè compra criptomonedes i té un compte en una casa de canvi. Per pagar, el client ha de tenir un telèfon mòbil amb connexió a Internet. L'amo de la botiga li dona l'adreça. El client es posa en contacte amb la seva casa de canvi, enganxa l'adreça i fa la transferència. Pel moment només un client ha pagat amb bitcoin.

Un altre exemple d'ús de criptomonedes és l'empresa de la Massana ElectriCChain & Solar Change, que ha creat el SolarCoin, una moneda virtual que es dona a qualsevol usuari com a incentiu per fabricar la seva pròpia energia solar. El seu propietari, François Sonnet, assegura que "el futur és de les criptomonedes". Sonnet ha aplicat la fórmula del SolarCoin a 23 països. És una nova manera d'incentivar l'energia neta.

Tot preveient la progressió de les criptomonedes, Andorra va ser la seu, l’any 2014, del Digital Currency Summit. Allà, el president de la Bitcoin Foundation, Jon Matonis, va explicar que el país pot ser el centre d'acollida de les empreses que estan construint la infraestructura que hi ha al darrere d'un procés que no necessàriament passarà a Andorra.

Succeix el mateix en altres països i en altres camps, dels quals en són 'hubs' internacionals. El bitcoin pot beneficiar els països en desenvolupament i a altres economies que es poden convertir en 'hubs' per als seus negocis. És important perquè, una vegada s'estableixi el centre neuràlgic en un lloc, atraurà a tot un munt d'altres empreses i s'autoalimentarà (amb tota una sèrie de serveis al voltant: legals, comptables, etc.)

No obstant això, l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) va emetre, el mes de desembre passat, un comunicat en què alerta del risc d’invertir en criptomonedes en general, “atès que poden ser extremadament volàtils i que no compten amb cap mena de protecció per a l’inversor”. També informa que l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA) ha alertat dels riscos sobre les ofertes inicials de monedes (ICO) per als inversors mitjançant l’emissió d’una declaració. L’INAF adverteix que tant les ICO com les criptomonedes, per la seva naturalesa, “podrien suposar un risc significatiu de frau, blanqueig de diners i finançament del terrrorisme”. Malgrat l’alerta, l’organisme assegura que l’INAF continua apostant per les noves tecnologies Fintech i, en general, pels avanços tècnics i reguladors en el sector financer, però sempre assegurant la protecció dels inversors.