El psicòleg i escriptor, Omar El Bachiri, ha visitat la biblioteca comunal dʼEncamp per realitzar una xerrada sobre ʻDiners i emocionsʼ, adreçada a un públic adult. La trobada, que s'ha realitzat aquest dimecres a les vuit de la tarda, ha servit al ponent per expliar la relació entre els diners i les emocions basant-se en la diferència entre un passiu i un actiu i des del punt de vista de tenir una ment de pobre o una mentalitat de ric. “Quelcom material amb el qual no puguem treure rendiment econòmic immediatament es converteix en una pèrdua de diners”, ha explicat abans d'iniciar la conferència El Bachiri. A la xerrada hi han assistit una vintena de persones, que al llarg de la ponència han anat realitzant preguntes i intervencions que el conferenciant ha contestat per completar les argumentacions i esvair dubtes.

El ponent creu que tothom que tingui un salari que li permeti poder invertir sense passar gana, hauria de tenir un ingrés extra invertint en un local, un terreny o un pàrquing, per exemple. “Els diners no han d'estar parats, han de donar un rendiment”, apunta. Tot i això, el psicòleg i escriptor explica que el primer que cadascú ha de fer es preguntar-se perquè vol invertir i quin rendiment en vol treure, “no val comprar per comprar”. Creu que com més diners es tinguin menys es treballa, perquè l'assalariat pot decidir no fer hores extres i invertir aquest temps en oci.

“Si perdre el que inverteixes representa passar gana, millor no jugar-se-la.” Per poder arribar a aquest ideal, que no tothom pot assumir per falta de liquiditat, El Bachiri apunta que abans d'invertir s'ha de llegir, informar-se i mirar documentals d'economia. Davant la pregunta que no tothom té temps per fer-ho, el psicòleg apunta que de temps sempre n'hi ha però que normalment falten ganes. “Quan tens cobertes les necessitats bàsiques tenir més diners no et farà més feliç, podràs viure més tranquil·lament però amb el sou base tothom és feliç, el que vingui de més és un extra”. Omar El Bachiri apunta que no tothom ho valora i només se n'adona quan ho perd.