El més important un cop Andorra ha tipificat el delicte fiscal és el desplegament que se’n fa, és a dir, l’establiment de les conductes que són considerades delictives i les que no. En aquest aspecte han incidit tant l’economista i soci director de l’oficina Crowe Horwath Andorra, Antoni Bisbal, com l’exinspector de la hisenda espanyola i soci del departament fiscal de Crowe Horwath Spain, Joan Iglesias, en la conferència ‘Fiscalitat andorrana: implicacions i tipificació del delicte fiscal’, organitzada per Crèdit Andorrà juntament amb Crowe Horwath Alfa Capital.

Així, Bisbal  ha destacat que ara caldrà “desplegar legislativament les conductes que poden portar un mal contribuent a la presó” i diferenciar-les d’aquelles que només haurien de comportar el pagament de la quota defraudada i, en aquest desplegament, considera que s’hauria de seguir el model d’Austràlia o dels països nòrdics ja que l’espanyol ha “quedat caducat”. En la mateixa línia s’ha manifestat Iglesias, que ha remarcat que en aquest moment, a Espanya, “el delicte fiscal complirà 40 anys i és una de les figures que genera més inseguretat jurídica, i el pitjor que pot haver-hi en un sistema fiscal és això, perquè genera desconfiança, por, dubte...”, tant en els contribuents com en aquells potencials inversors, persones o entitats que poguessin estar interessats en invertir al país.

Bisbal ha destacat que el model australià o el nòrdic, que ell ha defensat “com a paradigma” del que podria seguir Andorra, es basa en “una relació fluida entre l’administració i l’administrat” i que posa aquesta administració al servei del contribuent i no a l’inrevés. Així, assegura que al Principat hi ha l’oportunitat de ser “moderns, àgils i interessants per als inversors estrangers” o que es poden aplicar altres models fiscals “més repressius” en els quals, ha dit, que no hi creu. Per tant advoca perquè hi hagi unes “normes clares i senzilles” per continuar sent atractius, precisament, a la inversió estrangera i a l’igual que Iglesias també ha defensat que el més important és que hi hagi “seguretat jurídica”.

Iglesias ha posat en relleu que el delicte fiscal és “la peça de tancament d'un sistema i Andorra ha fet un esforç, en els darrers anys, per crear un sistema fiscal homologable amb els millors sistemes fiscals del seu entorn” i ha recordat que el delicte fiscal és una figura que “explica molt bé quins són els valors de cada sistema i de quina manera aquesta societat entén que una determinada persona, que forma part de la societat, pot arribar a perdre la llibertat pel fet de no pagar impostos”, i ha afegit que això és “la sanció més greu que pot aplicar un estat a un dels seus ciutadans”, per la qual cosa ha incidit en què cal calibrar bé aquesta circumstància.