Andorra la Vella.- L'economista, Benjamin Golub, guanyador del VI Premi Internacional Calvó-Armengol, ha explicat que actualment la seva recerca s'està centrant a veure com la pandèmia ha afectat les cadenes d'abastiment mundials. De fet, Golub, especialista en xarxes socials i connexions considera que es tracta d'una qüestió de xarxes d'empreses i de cadenes de subministrament. "Crec que hem de poder entendre el perquè d'aquests canvis i d'aquests bloquejos i com els governs s'han de protegir d'aquests efectes nefastos pel futur", ha declarat. Tot i que ha reiterat que els economistes tot just estan entenent la situació, ha incidit en el fet que tot el que es compra, en algun moment donat, es troba dins un contenidor en mig d'un oceà. "Durant la pandèmia hem comprat més béns i menys serveis", el que ha provocat que els ports hagin de suportar més vaixells dels habituals i que es creïn caravanes, ha explicat, assegurant que fins al moment, els governs no havien entès l'estrès d'aquests ports. En conclusió, ha indicat que cal construir més capacitat als ports i a tot el sistema d'aprovisionament "perquè quan hi hagi moments d'estrès, es pugui respondre ràpidament a les necessitats". Així ho ha dit Golub aquest dilluns a la tarda, en la roda de premsa prèvia a rebre el VI Premi Internacional Calvó-Armengol, que atorga de forma bianual el Govern i la Barcelona Graduate School of Economics.

Golub havia de rebre el premi la primavera passada, però es va haver de posposar a causa de la pandèmia. Concretament, el seu treball se centra a explorar com les distribucions del poder i les connexions socials fan que una societat pugui arribar a una opinió consensuada sobre un tema determinat, com ara el canvi climàtic, el valor de les vacunes o la política exterior. Durant el seu discurs, Golub també ha volgut reivindicar la recerca de Toni Calvó Armengol. "La seva recerca ha sigut crucial per a desenvolupar aquestes idees sobre les xarxes socials", i s'ha creat una àrea de ciència molt productiva gràcies a la recerca de Calvó, ha remarcat. En aquest sentit, ha exposat que la seva recerca s'ha centrat en les xarxes socials per entendre les tendències d'opinions de la gent i el que porta cap a una convergència d'opinions. De fet, ha explicat que quan es comparteixen opinions, es tendeix a estar més d'acord amb el grup i aquest, a la vegada, "ens empeny encara més cap a aquesta opinió". Per contra, també ha mostrat que les xarxes socials també provoquen una major fragmentació i polarització, ja que els quins se solen fer escoltar més, acostumen a tenir les opinions més extremes.

Després de rebre el premi per part del cap de Govern, Xavier Espot, Golub ha ofert una conferència titulada 'Complexitat, fragilitat i política en xarxes econòmiques', al voltant de les noves perspectives que ofereixen les xarxes al voltant de fenòmens econòmics centrals. El jurat d'aquesta edició del premi ha estat format pels professors Salvador Barberà, Marianne Bertrand, Antonio Cabrales i Joel Sobel. Enguany, el premi, a banda dels 30.000 euros, també ha constat de la fotografia 'Pal' de Jaume Riba. A més, Golub també oferirà una conferència a Barcelona aquest dimarts.

Cal recordar que el premi s'atorga cada dos anys a un recercador en economia o altres ciències socials, de menys de 40 anys, que hagi contribuït a la comprensió de les estructures socials i les seves implicacions en les interaccions econòmiques. El guardó va néixer com a homenatge a l'economista Antoni Calvó Armengol, mort l'any 2007 a l'edat de 37 anys. Calvó, originari d'Andorra, va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Barcelona GSE, i va deixar contribucions acadèmiques molt destacades en l'àmbit de l'economia social. En aquest sentit, Espot ha destacat el llegat que va deixar l'economista andorrà i també la importància del premi, ja que els guardonats són persones que malgrat la seva jove edat, tenen una bona trajectòria. Sobre Calvó Armengol, el cap de l'executiu ha remarcat que el premi s'atorga en record a una persona que estava molt arrelada a Andorra i que era un gran "defensor de la idiosincràsia i de les particularitats d'Andorra en l'àmbit econòmic", afegint que va saber traslladar els seus coneixements d'àmbit internacional a la realitat del país.

"Aquests premis han de perdurar en el temps i hem de continuar en aquesta mateixa dinàmica de recerca i de promoció d'aquells perfils de joves economistes", ha manifestat el cap de Govern. Tot i això, ha reconegut que cal una major divulgació del premi, dels guardonats i dels seus estudis, ja que gran part de la ciutadania no ho té present. Per tant, ha avançat que l'objectiu, de cara la pròxima edició, és fer que el premi sigui més participatiu i que l'acte d'entrega estigui obert a molta més gent.

En les anteriors edicions, els guanyadors han estat Esther Duflo (2010) –que es va convertir el 2019 en la Premi Nobel d'Economia més jove de la història i la segona dona en obtenir-lo–, els professors de Harvard Roland Fryer (2012) i Raj Chetty (2014), el doctor de la universitat de Standford Matthew Gentzkow (2016) i l'economista de la universitat de Hardvard, Melissa Dell (2018). Enguany també s'ha anunciat la guanyadora de la VII edició, la doctora Stefanie Stantcheva, que rebrà el guardó el 2022.